Fitxa Havana

La petita Havana va aparèixer un dia, desorientada, en una colònia on havia trobat un lloc fix d'aliment. Tan blanca com era, cridava molt l’atenció al mig del carrer. No es deixava tocar, però buscava la gent i plorava per demanar llauneta. Segur que havia estat amb humans. Durant uns dies, la cuidadora li anava portant llaunetes per guanyar-se la seva confiança, socialitzar-la i poder treure-la del carrer. Tan petita i blanca al carrer, la seva vida perillava perseguint la gent. A més, corria risc de patir problemes de salut en el futur, com a mínim un carcinoma.

En poc temps va veure que estava més gordeta; al principi pensava que era per menjar tantes llaunetes, fins que no va tenir dubtes que estava embarassada. Just llavors va començar a deixar-se tocar, així que la va poder posar en un transportí i li va fer un lloc a casa. Un cop allà, de seguida ha agafat molta confiança i s'ha tornat molt més carinyosa. Ara podrà tenir les cries en un lloc segur, amb bona alimentació i mimos. Cap d’elles tornarà al carrer.

No entenem per què la gent abandona els gats. Per què els tenen i els regalen sense cap control? Va contra la llei, però molts ho segueixen fent d’amagat. Per què alguns tenen gats i els deixen a la seva sort quan canvien de casa? Tant de bo no fes falta que haguem d’anar recollint ànimes trencades. Ens hem de conformar amb mirar de donar-los el millor dels futurs que puguem.

Benvinguda, Havana. Ja tenim ganes de saber quina cara faran les petites havaneres. No sabem quan falta perquè tampoc sabem quanta canalla porta, només esperem que tot vagi bé!