Fitxa Macedònia

Fa uns dies, mentre fèiem seguiment d’una colònia, vam sentir un petit crit que venia de lluny, constant i desesperat. Vam anar seguint la veu fins a la muntanya, on vam trobar aquesta boleta histèrica, que no parava de plorar i s’enfilava per les branques. En una zona difícil d’accedir, amb pendent, entre branques i arbusts secs, vam intentar localitzar la seva mare.

Vam esperar una estona, però la petita cada vegada estava més nerviosa i s’allunyava d’on semblava que la mare l’havia pogut deixar. Feia molt de fred i començava a ploure, amb previsió de tempestes intenses a la nit i els dies següents. Quan vam veure que la mare no apareixia, vam decidir agafar-la per protegir-la. Ens va fer molta pena, perquè no hi ha ningú millor que la seva mare per cuidar-la. Potser només estava movent els seus cadells, però el temps anava passant i una cria tan petita, sola i mullada, hauria agafat hipotèrmia en molt poc temps.

Estava una mica constipada i tenia infecció a un ull. Amb tan pocs dies de vida, no sabem si se’n sortirà, però farem tot el possible per ella. Benvinguda, Macedònia! Sigues forta, petita!