Adopció de Músic

El Músic és un gat preciós, per dins i per fora. Bo, carinyós, que encara es sorprèn que la seva vida pugui importar tant a alguns humans. És un exemple del patiment dels gats abandonats al carrer, o els que són alimentats per persones que no els atenen a nivell veterinari. És un patidor sofert que encara no acaba de creure's que tingui una nova oportunitat plena de riquesa emocional i afactiva.

La seva història és molt dura, el vam veure un dia que anàvem a atendre l'avís d'un altre poble; veure'l en aquell estat ens va impactar profundament. Estàvem saturats però no el podíem deixar d'aquella manera al carrer, sabent que moriria lentament i patint, en un període de temps molt curt. Quan vam decidir agafar-lo, va ser ell que va decidir entrar sol al transportí. Al carrer semblava esquerp però de seguida va entendre que només el volíem ajudar, es va deixar anar i es va començar a mostrar molt carinyós.

El Músic tenia un creixement anòmal de teixit en una pota del darrera. Era com una explosió de teixit que li havia creat una bola de carn a la vista, de més de 10 cm de diàmetre. Les imatges impressionen molt.

En aquell moment no sabíem si es podia operar o si s'hauria d'amputar la pota. De la mateixa manera que no sabíem si era un gat feral o domèstic. Vam tenir sort i va resultar ser domèstic i el tumor operable gràcies a un cirurgià que es va voler implicar molt en el seu cas.

Vam fer proves per valorar el seu estat general abans de l’operació, per saber si era viable. El test FIV/FeLV va sortir negatiu, l’analítica mostrava una anèmia important que podia ser deguda per l’exigència de reg sanguini del tumor i la situació de viure al carrer en aquell estat. La resta tot correcte, ronyó i fetge en bon estat. L’ecografia i les analítiques no mostraven metàstasi i tot plegat era bona senyal. El tumor no estava adherit a l'òs i això evitava l'amputació completa de la pota, però l’operació per retirar el teixit tumorat era complicada.

El més important era que guanyés pes, hidratació i millorés el seu estat general abans de l’intervenció: l’anèmia, la caquèxia i la deshidratació havien de reduir-se per minimitzar els riscos. Va millorar molt ràpid, vam operar, va anar tot perfecte, es va extreure el tumor i se li va agafar teixit de l’abdomen per cobrir el teixit que li faltava a la pota. La recuperació va ser lenta per assegurar que el teixit s’adaptava bé al cos i no generava rebuig. Tot va anar molt i molt bé, fins que li van donar l’alta definitiva.

Ara està fet un xaval, es nota que ha tingut un passat complicat però conserva una preciosa mirarda d’agraïment per poder disfrutar d’una nova vida. El vam batejar amb el nom de Músic per ajudar-lo a trobar l’harmonia que necessitava en salut i esperit i li ha anat tot molt bé. Ja té el pes normal. Ha renovat tot el pèl, i ara el té més dens, fosc i brillant. És molt carinyós, extremadament tranquil i mimoset.

Vols ser la seva família? Si necessites més informació, omple el formulari de preadopció, i ens posarem en contacte el més aviat possible per parlar-ho tot. A Instagram té un àlbum als stories on pots veure vídeos del seu estat actual i de lo mimoset que és. Gràcies per arribar fins aquí i per mostrar interès en aquest angelet.