Fitxa Maties

El Maties és un gatet adorable, d'aquests considerats 'tros de pa', carinyós, juganer, independent, sociable, que no busca problemes, Discret, sembla que no vulgui molestar a ningú. Li encanten la sensibilitat, les paraules suaus, les llaunetes i els xurus. També li agrada molt jugar, com un nen petit. Per això ens sembla que encara és un gatet molt jovenet.

La seva història és bastant trista, per això desitgem donar-li el millor dels futurs, perquè aquesta nova vida li faci oblidar tot el passat.

Era un feliç gat de carrer que un dia quan anava cap a la seva colònia, un cotxe que anava a molta velocitat no el va esquivar i li va donar un cop frontal molt fort, quasi mortal. El cotxe no va parar i ell seguia donant tombs per la carretera, seguia viu però amb ferides evidents a la cara, ple de sang, i va anar desorientat fins que es va poder amagar entre uns arbusts. Vam aconseguir agafar-lo i vam córrer a urgències. Estava molt malament, però totes les vides importen i cal lluitar per elles. En estat de xoc, li costava respirar, grunyia de dolor i es queixava escopint sang. El van posar a la cambra d’oxigen i després de sedar-lo van poder començar a fer proves.

Van fer radiografies al tòrax, a l'abdomen i al crani. No es veien fractures en el cos, però tenia el paladar trencat que li havia de fer molt de mal, una òrbita ocular també fisurada i contusions. Van començar a medicar i amb fluids. L’analítica va sortir bé, però preocupaven les possibles contusions i hemorràgies internes, a ulls i pulmons. Va estar ingressat 8 dies i va anar evolucionant bastant estable. Quan es va recuperar, vam haver d'operar per extreure l'ull que tenia inflat i ja perdut, estava posant en risc el nervi de l'altre ull i que la inflamació li provoqués dany al cervell. El vam esterilitzar i va donar negatiu al test Fiv/FeLV. Quan el vam recollir de l'hospital tenia una seqüèla neurològica amb un moviment involuntari del cap que ens feia patir, però amb el temps podia desaparèixer, així que havíem de seguir la seva evolució.

Va anar avançant molt a poc a poc la seva confiança, li encanta jugar, menjar llaunetes i li fascinen els altres gats, especialment els jovenets. En una casa, al principi retrocediria i necessita una llar tranquil·la perquè amb una mica de paciència, de seguida serà el gatet dolç que és amb nosaltres. Necessita rutines i poder confiar en els seus humans. Quan nosaltes el toquem, al principi tens però després es relaxa, i podem inclús tocar-li la panxa, però s'ha de fer amb molta paciència. Creiem que li ha quedat una mica de deficiència visual. Tot i que hi veu i fa vida completament normal, al principi s’espanta més, però quan li parles ja es relaxa.

És un gat preciós que amb tot el que li ha passat, a partir d'ara només mereix un bon futur. Ens agradaria pensar que podrem trobar una família que miri més enllà i sàpiga veure la puresa d’aquest gatet lluminós, que li vulgui donar el temps que faci falta perquè agafi confiança i estigui preparada per crear amb ell una relació única.

Si estàs pensant donar-li una oportunitat o tens encara alguns dubtes, omple el formulari de preadopció i ens posarem en contacte amb tu el més aviat possible per parlar-ho tot. Moltes gràcies!