Quimera

Abans pensàvem que tenim una capacitat especial per veure gats a tot arreu però potser és més un superpoder; sembla mentida que ningú l’hagués vist mentres s’anava complicant el seu estat de salut, potser va tardar vàries setmanes fins arribar a aquest extrem. Ens vam negar a deixar-la allà a la seva sort, morint lentament agonitzant en un racó tota sola.
L'endemà al matí estava arraulida i molt quieta dins el sorral, probablement intentava defecar perquè s'havia quedat a mitges, no tenia força ni musculatura per poder fer-ho. El temps de portar-la al veterinari va tenir una insuficiència respiratòria i es va quedar inconscient. En el seu estat no era viable fer res més que adormir-la, ja no tenia capacitat per recuperar-se. Era una gateta bastant gran d'edat, no sabem què l'havia deixat en els òssos, però la vam trobar massa tard.
Fa dies que sentim que estem passant una nova etapa difícil o que tenim mala sort, però algú ens va recordar que si ens toca afrontar tantes situacions complicades és perquè estem rescatant molts gats i perquè no ens quedem indiferents davant del patiment aliè. La quantitat de gats invisibles que deuen morir sense que ningú els ofereixi cap tipus d'ajuda... Cadascú de nosaltres pot fer una miqueta perquè entre tots puguem canviar les seves vides, sinó és impossible, els recursos sempre són limitats.
Petita Quimera, tant de bo t'haguessim trobat quan encara et quedava una vida disponible. Que la terra et sigui lleu, bonica!