Aurora
2024-04-09
Avui l’Aurora ha mort. Sobtat, injust, impotència, molt injust. Va arribar a nosaltres agressiva i amb molt de pànic, de mans dels bombers que la van treure de casa seva després d’enviar a urgències a la seva propietària, que ja no la volia. Sentíem les seves pors i per això li vam deixar molt d’espai, interactuant suaument fins que es va anar relaxant, li va canviar l’expressió i es va mostrar molt carinyoseta. Quan va arribar tenia àcars, feridetes, una mica costipada, prima, amb el cos raro, ens van dir que estava embarassada però no ho semblava. Un dia vam trobar un gatet recent nascut sense vida en el seu espai, però ella bé, carinyosa i amb ganes de mimos. L’exploració veterinària va anar bé, la vam esterilitzar i va donar negatiu a Fiv/FeLV. Vam començar adaptació amb els altres gatets perquè socialitzés i pogués acabar convivint més activa i feliç amb ells, tot anava bé. Fins abans d’ahir que la vam notar una mica rara i ahir més apagada del normal, tot i que ronronejava però no volia menjar. Aquest matí hem anat a urgències, estava pàl·lida i li han posat oxigen. Les analítiques han sortit molt malament, amb infecció als pulmons i sense defenses, se l’han quedat ingressada i han començat a tractar-la. Però fa una estona han trucat per dir que ha tingut una insuficiència respiratòria i ha acabat morint. És molt injust, no li tocava.
Tenim la sensació de no haver-li donat tot l’amor que mereixia, anàvem lents per fer passos ferms, perquè no tingués ni mica d’agressivitat, pensant que ja compartiríem molt de temps fins trobar una bona família que l’estimés de veritat.
Estic molt enfadada, tenia ganes de desfogar-me però no em sembla just per la memòria de la gateta. Només diré que tenir una vida al nostre càrrec implica fer tot el possible per ella, tot el que necessiti. Estem cansats de sentir ‘si fos milionari el tindria perfecte’, perquè en realitat és només un tema de prioritats.
Ho sentim moltíssim Aurora, no estàvem preparats per perdre’t d’aquesta manera. Però s’ha acabat patir, petita, ens retrobarem algun dia i compartirem el temps que ens ha faltat!
Avui l’Aurora ha mort. Sobtat, injust, impotència, molt injust. Va arribar a nosaltres agressiva i amb molt de pànic, de mans dels bombers que la van treure de casa seva després d’enviar a urgències a la seva propietària, que ja no la volia. Sentíem les seves pors i per això li vam deixar molt d’espai, interactuant suaument fins que es va anar relaxant, li va canviar l’expressió i es va mostrar molt carinyoseta. Quan va arribar tenia àcars, feridetes, una mica costipada, prima, amb el cos raro, ens van dir que estava embarassada però no ho semblava. Un dia vam trobar un gatet recent nascut sense vida en el seu espai, però ella bé, carinyosa i amb ganes de mimos. L’exploració veterinària va anar bé, la vam esterilitzar i va donar negatiu a Fiv/FeLV. Vam començar adaptació amb els altres gatets perquè socialitzés i pogués acabar convivint més activa i feliç amb ells, tot anava bé. Fins abans d’ahir que la vam notar una mica rara i ahir més apagada del normal, tot i que ronronejava però no volia menjar. Aquest matí hem anat a urgències, estava pàl·lida i li han posat oxigen. Les analítiques han sortit molt malament, amb infecció als pulmons i sense defenses, se l’han quedat ingressada i han començat a tractar-la. Però fa una estona han trucat per dir que ha tingut una insuficiència respiratòria i ha acabat morint. És molt injust, no li tocava.
Tenim la sensació de no haver-li donat tot l’amor que mereixia, anàvem lents per fer passos ferms, perquè no tingués ni mica d’agressivitat, pensant que ja compartiríem molt de temps fins trobar una bona família que l’estimés de veritat.
Estic molt enfadada, tenia ganes de desfogar-me però no em sembla just per la memòria de la gateta. Només diré que tenir una vida al nostre càrrec implica fer tot el possible per ella, tot el que necessiti. Estem cansats de sentir ‘si fos milionari el tindria perfecte’, perquè en realitat és només un tema de prioritats.
Ho sentim moltíssim Aurora, no estàvem preparats per perdre’t d’aquesta manera. Però s’ha acabat patir, petita, ens retrobarem algun dia i compartirem el temps que ens ha faltat!