Maia
2026-01-07 L’any comença una mica agre per nosaltres. Ahir al matí vam trobar a la Maia inconscient, estirada en el seu llitet, amb la manta i al costat del radiador. Vam tenir el temps just per acomiadar-nos i en un moment es va acabar d’apagar.


Fa mesos que sabíem que estava en temps de descompte, que era molt gran d’edat i amb molts problemes de salut. Fetge delicat, IBD (malaltia inflamatòria intestinal) i osteoartritis era el més important, però ja començava també amb problemes de visió, d’audició i orientació. La medicàvem segons l’evolució, i estimulàvem la seva gana amb textures i sabors diferents, inventant cosetes, tot el dia darrera d’ella oferint noves llaunetes. El pitjor era la pèrdua de massa muscular, sense trobar la causa, i en el seu estat ja no tenia sentit fer proves més invasives.
Sortia cada dia una bona estona a voltar pel jardí, per tenir nous estímuls, que li toqués una mica el solet, sentís l’aire i les olors, i escoltés els ocellets. Volem pensar que s’ha sentit feliç aquí, tot i que ho hauria sigut molt més si abans l’haguessin estimat com mereixia, no l’haguessin abandonat a la carretera, i qui la va adoptar l’hagués entès i no l’hagués donat per perduda. 


Per sort va tornar aquí. Només portava dos anys amb nosaltres, però ha semblat mitja vida, a causa de l’atenció constant que ha necessitat a molts nivells. La Maia sempre ens ha despertat molta tendresa. Tan suau, dolça i carinyosa ella, buscant mimos a tothora, mirant d’estar sempre al nostre costat. Per moltes coses que els donem, sempre sentim que no és suficient, que mereixien molt més. Volem creure que ha sigut feliç amb nosaltres, i que ens ha deixat de manera natural, sense patir, adormint-se a casa seva.


Descansa en pau, dolça Maia. T’estimem. Guarda’ns un lloc allà a on vagis, que algun dia ens retrobarem.


Tant de bo ens hagués pogut acompanyar fins aconseguir el nou espai pel santuari, poder construir un raconet còmode i segur només per ella. Esperem aconseguir-ho aviat, poder fer créixer el projecte i seguir donant el millor final de vida possible a més gatets terminals, com ella mereixia.

