Floret
2023-05-15 M'agradaria més compartir coses alegres, però desgraciadament estem vivint uns dies molt tristos. Ahir vam haver de despedir el petit Floret amb moltíssima pena, perquè era un gatet preciós, amb mitjonets blancs i tota una vida per davant, però només vam poder veure com s'apagava sense cap opció de sobreviure.
Les radiografies són impactants, té el cor desmesuradament gran, tres o quatre vegades més gran del seu tamany habitual, els pulmons tocats, aire a l'estómac, la columna també la té malament.. la deformació del cor és probablement congènita, potser agreujada per un problema pulmonar. No va respondre a cap tractament per mirar d'estabilitzar-lo, respirava cada vegada pitjor, feia 'miaus' demanant ajuda i només volia quedar-se amagat, calentet entre els braços.
A la natura no ho hauríem vist, hauria mort a poc a poc, lentament en un racó. Ens feia mal veure'l patir d'aquesta manera i fer tants esforços per poder agafar aire, finalment el vam adormir i va marxar acompanyat, calentet i mimat.
Rescatant gats del carrer, maltractats, mal alimentats, malalts o en situacions difícils, és normal que haguem de viure colze a colze amb la mort, però es fa molt dur. Quan tens un gatet menut entre els braços, intercanvies mimos i et fa confiança, sembla que ja estigui salvat, i dóna molta impotència no poder fer res per ell, és molt injust. El buit que tenim a dins es fa més gros.
Vola molt alt petit Floret, descansa lliure i sa, acompanyat de la Picassa i el Gorg, i la resta de companys que ens guarden lloc per quan ens retrobem.
