Picassa
2023-05-11
Amb les galtes plenes de llàgrimes i el cor inundat de pena, diem que ahir vam haver d'ingressar d'urgència a la Picassa perquè va començar a vomitar i en molt poc temps s'estava deshidratant. Va arribar molt al límit i durant la matinada ens han trucat per dir-nos que no ha superat la nit.
Els petits harmònics van començar amb diarrees igual que la seva mare, anàvem controlant que mamessin, que estiguessin actius, suplementant, assegurant mínims, intentant que comencin a menjar sols, que els costa. Quan van arribar, la mare els netejava, ara han començat a fer les caques pel seu compte i no són maques, però els vòmits van ser l’alarma i al veure’ls tan grans vam volar cap a l'hospital, i res ha sigut suficient. Ha donat positiu a parvovirus/panleucopènia, un virus molt contagiós, i l’única opció és que la mare es contagiés abans de rescatar-la, que al cap d’uns dies ho hagi passat als petits i després de la incubació hagi sortit, perquè amb el temps que fa que estan amb nosaltres, realment ens costa de creure aquest diagnòstic.
Els germans estan en observació, van guanyant pes i estan actius, però no fora de perill, si algun comença amb els mateixos símptomes, també l'haurem d'ingressar urgentment i tocar fusta, perquè tan petits tenen molt poques opcions.
Intentem repetir-nos una i altra vegada que no es podia evitar, que hauria passat el mateix allà al terra fred i brut on vivíen, però no hi ha cap paraula capaç de tapar ni una mica aquest dolor tan gran.
Cada cop dur que arriba, ens fa pensar que és millor deixar-ho tot i viure aïllats d'aquest dolor, perquè és tan injust que es fa insuportable. Veure criatures tan petites i innocents marxant davant dels teus nassos sense poder fer res per evitar-ho.. veure'ls tan petits i vulnerables que tot els pot fer mal i no els pots protegir. Estarem amb l'ai al cor durant un temps per tots els germans i els altres gats que venen de la mateixa casa.
Ens sap molt de greu, petita. Vola molt i molt alt i descansa el pau. Però sobretot guarda'ns un lloc al teu costat, que ens tornarem a trobar per donar-te molts mimos en aquesta panxeta rodona de pèl gris vellutat tan preciosa que tens.
Amb les galtes plenes de llàgrimes i el cor inundat de pena, diem que ahir vam haver d'ingressar d'urgència a la Picassa perquè va començar a vomitar i en molt poc temps s'estava deshidratant. Va arribar molt al límit i durant la matinada ens han trucat per dir-nos que no ha superat la nit.
Els petits harmònics van començar amb diarrees igual que la seva mare, anàvem controlant que mamessin, que estiguessin actius, suplementant, assegurant mínims, intentant que comencin a menjar sols, que els costa. Quan van arribar, la mare els netejava, ara han començat a fer les caques pel seu compte i no són maques, però els vòmits van ser l’alarma i al veure’ls tan grans vam volar cap a l'hospital, i res ha sigut suficient. Ha donat positiu a parvovirus/panleucopènia, un virus molt contagiós, i l’única opció és que la mare es contagiés abans de rescatar-la, que al cap d’uns dies ho hagi passat als petits i després de la incubació hagi sortit, perquè amb el temps que fa que estan amb nosaltres, realment ens costa de creure aquest diagnòstic.
Els germans estan en observació, van guanyant pes i estan actius, però no fora de perill, si algun comença amb els mateixos símptomes, també l'haurem d'ingressar urgentment i tocar fusta, perquè tan petits tenen molt poques opcions.
Intentem repetir-nos una i altra vegada que no es podia evitar, que hauria passat el mateix allà al terra fred i brut on vivíen, però no hi ha cap paraula capaç de tapar ni una mica aquest dolor tan gran.
Cada cop dur que arriba, ens fa pensar que és millor deixar-ho tot i viure aïllats d'aquest dolor, perquè és tan injust que es fa insuportable. Veure criatures tan petites i innocents marxant davant dels teus nassos sense poder fer res per evitar-ho.. veure'ls tan petits i vulnerables que tot els pot fer mal i no els pots protegir. Estarem amb l'ai al cor durant un temps per tots els germans i els altres gats que venen de la mateixa casa.
Ens sap molt de greu, petita. Vola molt i molt alt i descansa el pau. Però sobretot guarda'ns un lloc al teu costat, que ens tornarem a trobar per donar-te molts mimos en aquesta panxeta rodona de pèl gris vellutat tan preciosa que tens.