Gelat
2022-08-08 Ahir al matí, amb tota la pena del nostre cor, vam haver de dir adéu i ajudar a marxar el petit Gelat. No només no havia millorat en tot aquest temps sinó que a poc a poc anava empitjorant, respirava amb molta dificultat, estava molt espès, molt quiet, s'anava apagant. Ens vam adonar que feia un parell de dies que s’estava deixant morir però amb tot el que li estàvem fent perquè tirés endavanat el que fèiem era mantenir-lo en vida, però si no remonta en uns dies, al final més que ajudar-lo el que fem és torturar-lo i allargar el seu patiment. A la que podia es quedava apartat dels seus germans i de nosaltres i de seguida el trobàvem fred, el seu cos ja no regulava la temperatura, no ltenia forces per lluitar contra la infecció, no tenia febre, directament hipotèrmia.
És una pena molt gran perquè hem lluitat molt per ell amb l'esperança que sobrevisqués, moltes hores sense dormir, molta paciència per anar donant poqueta llauneta cada poqueta estona, donant mimitos i carícies perquè es sentís acompanyat i estimat, però no ha pogut ser, no volíem que seguís patint fins arribar a la mort. Vola molt alt petita ànima innocent, i guarda'ns un lloc entre tots allà on vagis, ens tornarem a trobar tots algun dia. T'estimem.
