Joey
2022-08-02 Ahir van passar tantes coses que encara no les hem pogut assimilar. El nostre estimat Joey ens va deixar mentre estava a la taula d'operacions.
El Joey va aparèixer d'adult en una colònia de Capellades bastant perjudicat: quasi no hi veia perquè li faltava un ull, tenia la visió de l'altre molt reduïda, amb problemes respiratoris (broncopneumonia), coixejava d'una pota, estava molt brut, amb nusos al pèl i ple de paràsits, però es deixava tocar amb el menjar així que en algun moment va tenir algo similar a una família.
Va passar revisió veterinària, vam fer analítica, es va medicar, es va vacunar i esterilitzar, va donar positiu a FiV, tenia problemes a la boca i moltes llagues pel que se li van treure les dents.
Quan es va recuperar, va marxar acollit a casa l'Ari, el Marco i el Moai, el seu nou company felí. Va fer una evolució molt bona amb ells, estava molt feliç. Però amb el temps va començar a canviar i a amagar-se, a fer pipí fora de lloc i es veia incòmode. Va passar una nova revisió veterinària i van veure que tenia fongs, pel que se li va fer tractament. Les radiografies van mostrar que la coixera li podia venir per un balí que tenia incrustat a la part de la cua que toca la columna, i a més se li va infectar l'ull que tenia mort.
Van fer-li tractament per poder operar més endavant, i ahir va ser el dia. El van adormir per poder operar l'ull i es van fer diverses proves per valorar l'extracció del balí ja que el tenia ubicat en una zona que li havia de fer mal en funció del seu moviment, cosa que explicaria els seus canvis d'humor. L'operació va anar molt bé, es va poder extreure el balí i quan ja estaven tancant les sutures i ja visualitzàvem un futur més dolç per ell, el seu cor es va aturar i ja no va respondre a la reanimació.
La família d'acollida ja esperava el moment que millorés i tornar amb ells, però no podrà ser. La seva història ens ha fet molt de mal, no entenem perquè hi ha éssers que els toca patir tant en aquesta vida, tenia gravat el patiment en el seu rostre, es notava que feia molt de temps que lluitava per sobreviure. Despertava molta tendresa i ganes de protegir-lo, però no li hem pogut donar aquest nou futur. Ens quedem amb que ho hem intentant tot, ha mort adormit sense sentir dolor i que ha estat durant uns mesos molt mimat i menjant tantes llaunetes com ha volgut.
Vola molt alt i descansa en pau, Joey, ja no hauràs de patir mai més. Saluda'ls a tots i guarda'ns un lloc que ens tornarem a veure aviat!
