Lotus
2024-01-13 No ha pogut ser. Ahir a la nit el Lotus va començar amb insuficiència respiratòria, vam mirar d'estabilitzar-lo però empitjorava i finalment de matinada l'hem portat a urgències per adormir, no volíem que agonitzés ni patís encara més.
Tenint en compte que era un gatet feral, li costava entendre que no podia caminar, volia fugir, però era bon gatet a pesar de la situació. Prenia medicació per relaxar-lo i evitar que l'estrés i l'exitació perjudiquessin encara més el seu estat. Amb la manipulació d'aquests dies per alimentar-lo, hidratar-lo, ajudar a buidar la bufeta manualment (no podia fer pipi sol), netejar-lo quan s'embrutava... canviar de posició cada poques hores sempre amb una font de calor suau al costat, l'estimulació i rehabilitació de les potes del darrera (per si a la llarga recuperava una mica de mobilitat), la dil·latació de les pupil·les que a estones no deixaven que enfoqués bé la visió, però al sentir la nostra veu i les carícies lentes en el seu pelet suau sempre feien que es relaxés, ronronejava i amassava amb les potetes del davant. Tant de bo tots els esforços per un final feliç, però des del rescatat ja ens van dir que el pronòstic era molt greu i quasi sense opcions, així que hem viscut dies molt intensos de temps regalat.
S'ha fet estimar moltíssim i amb aquestes imatges boniques ens volem quedar. Ahir al matí havia millorat i ja ens imaginàvem el millor, una recuperació encara que fos molt lenta, però només era la bonica revifada d'una bella flor abans d'apagar-se.
Descansa en pau, petit Lotus, ja ha acabat el patiment, ara podràs saltar i volar lliure per sempre més!
