Adopció de Carbó

Salut

Fa uns dies, quan vam anar a alimentar una colònia, ens vam trobar aquest petit en bastant mal estat, primet, corria desesperat cap el menjar però no menjava res, amb prou feines podia respirar i es refregava a cada gat que s’apropava. És un gatet nascut a la colònia, hi vivia amb la mare i els seus dos germans, sempre estaven junts en un dels espais refugiats que hi ha. Sortien a menjar i tornaven a posar-se juntets. Els tres germanets tenen una boleta en comptes de cua, de naixement i sense que els suposi cap problema. Aquest petit és una fotocòpia del seu pare com es veu en el vídeo, el pare es desplaça des d'una zona propera del poble del costat i a vegades apareix quan hi anem. Però no sabem què ha passat que aquest dia no hi havia ni la mare ni els germans, el petit estava tot sol, havia agafat fred, no tenia olfacte, s’havia costipat i se li havia taponat el morro, sol no hauria sobreviscut. Ha tardat dies a començar a menjar una miqueta pel seu compte, sembla que amb la medicació evoluciona bé, avui també a començat a jugar també un pelet. El que més ens ha sorprès és que al carrer era molt poruc però ara al trobar-se malament li ha canviat el caràcter i des del primer minut ha donat tot el seu amor a qui l'ajudés a sobreviure. És una bola molt dolça que a la mínima es posa panxa enlaire. El petit Carbó es fa estimar moltíssim, ara mateix no hi ha boleta més dolça que ell. Li desitgem molta sort en el futur, que trobi la millor de les famílies.