Marlon
2022-07-18 Ahir demanàvem un miracle però no ha pogut ser. No només això sinó que la garrotada ens ha arribat per partida doble.
El Marlon ha mort, ha estat mimat i molt estimat fins l’últim moment. Ens deixa destrossats perquè faríem el que fos per una vida tan petita i innocent, però veure que tot és insuficient fa molt de mal, encara que ja ho tingués molt difícil d’inici. Si ho intentes amb totes les teves forces és perquè creus que se’n sortirà. Poc abans de morir estava recolzat en el pit, calentet i ronronejant i feia sorollets sentint que estava en família, ens quedem amb això. Molt més del que hauria tingut a ple sol al carrer, a dins de la caixa on uns desgraciats el van abandonar, morint i patint lentament sense sentir-se acompanyat.

També ens ha deixat, molt inesperadament, la Halley, que va anar perdent les forces fins que es va apagar del tot. Feia molts dies que l’anàvem cuidant, mimant, hidratant, medicant, de fet estava bastant estable i animada i ja semblava que havia passat el pitjor, però es veu que no.
Cada dia guanyat de la Halley i cada hora del Marlon ens feien pensar que ja ho teníem, que més tard estarien més animats, que l’endemà millorarien, cada dia més fins estar definitivament fora de perill, però no ha pogut ser.
Estem envoltats de desenes de gats rescatats, porucs, malalts, recollits d’abandonaments, gastant molt de temps robat a la feina i a la família, omplint les nostres cases d’animals fins els topes, gastant recursos propis i sense ni un dia de descans (ni platja, ni vacances, ni excursions, ni moments de desconnexió des de fa anys), però si finalment gràcies a tots els esforços els seus cossets es recuperen i es fan grans i van a parar amb famílies estupendes, sembla que tot l’esforç val la pena, però així no.. és massa dur.
Tot plegat ens deixa sense energia i molt tristes. Voleu molt alt, amors, saludeu a tothom i guardeu-nos un petit lloc entre vosaltes pel dia que ens puguem retrobar!
