Atles
2022-07-30 La pitjor notícia que podíem tenir, l'Atles ha mort. Fa dies que estem lluitant contra aquesta merda i anímicament ens està destrossant. Els estelars estaven bé però costipats quan els vam rescatar divendres, van passar revisió veterinària i desparasitació i tot bé, però l'endemà les nenes van fer un baixón, tenien molts més moquets. Amb suero, antibiòtics, neteges de mocs, vitamines, suplements probiòtics i llaunetes de recuperació de seguida van fer una bona millora sobretot l'Orió (que està perfecte), l'Aurora i la Nova (que tenia la ferideta al coll que cicatritza superbé).
L'Atles no menjava i s'estava deshidratant, no teníem opció d'hidratar-la cada dues hores com hem fet en altres casos, i sempre és millor l'hidratació per vena, així que un ingrés de 24h li aniria molt bé i ho vam fer diumenge. El dimarts ens van dir que tenia panleucopenia i avui ha mort. Els germans estan bé i millorant, només ens fa patir la Halley que li estem posant tota la nostra atenció. Està taponada i té encara molts moquets però va bebent aigua tota sola, està activa, accepta que la forcem a menjar i està més o menys estable. No té diarrees ni vòmits, però està molt espessa. És molt raro que una gata tingui panleucopenia i que els seus germans amb qui convivia fins just abans de l'ingrés no, per això hem d'esperar un temps, prendre totes les mesures de quarantena, donar tota l'atenció que puguem i desitjar amb totes les nostres forces que no hi hagi contagi o que siguin prou forts per superar-ho.
Ho sentim molt, Atles, és molt injust petita coseta bonica, ens hauria agradat poder fer molt més. Només ens consola saber que algun dia ens tornarem a trobar. Vola molt alt, patufeta, i que la terra et sigui lleu!
