Puça
2024-10-07 Hi ha dies difícils d'afrontar i avui és un d'ells.. Aquesta matinada, quan hem anat a buscar la nostra petita lluitadora de només quatre setmanes per alimentar-la, ens hem trobat el seu cos sense vida. Fa una setmana que estàvem fent tot el possible per ella, però alguna cosa en el seu petit cos no funcionava bé. Va arribar molt petita, pesant menys de 200 grams, desnutrida i plena de paràsits, i ja sabíem que la lluita no seria fàcil. Li costava menjar, cada àpat era un petit esforç tant per ella com per nosaltres que hi posàvem tota la paciència del món, a alguns gats els costa més fer els canvis propis de la seva edat. En general li estava costant guanyar pes, tot i que se la veia activa i amb ganes de viure. A vegades, els problemes no són visibles a simple vista: alguna cosa congènita, un virus o bactèria contra els quals lluitava, defenses massa baixes, o que el seu petit cos no ha pogut suportar el dany inicial que li van causar els paràsits.
Moltes persones ens havien preguntat per adoptar-la, però aquest és un dels motius pels quals no parlem d’adopcions fins que els gatets estan del tot preparats. Ella encara no havia passat ni una quarantena mínima. Quan són tan petits, aquestes coses poden passar, i tot i que ho sabem, mai deixa de fer mal.
Aquesta és la part més dura de la nostra feina voluntària: lluitar per cada vida, sabent que per molt d'esforç que hi posem, a vegades no aconseguim salvar-los. Però s'ha de continuar perquè cada vida compta, i perquè per cada pèrdua, també hi ha molts altres que aconseguim ajudar a tirar endavant. Encara no ens ho podem creure, el nostre cervell segueix pensant que ella està per aquí, i està pendent de quan li toca menjar. Descansa en pau, petita Puceta. Vola lliure i salta molt allà on estiguis, fins que algun dia ens puguem retrobar!
